DINERS I MITGES VERITATS

El famós Fons de competitivitat

Assumeixo totalment el següent text , escrit per els companys que signen al final


Catalunya té avui el millor sistema de finançament que ha tingut mai al llarg de la seva història, els números ho demostren, la realitat és molt evident i no és fruit de la causalitat. És fruit de l’esforç fet pels governs de la Generalitat presidits per Pasqual Maragall i José Montilla que van tenir la capacitat, l’empenta i l’èxit de la negociació amb el govern socialista espanyol encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Així varem aconseguir l’Estatut de l’any 2006 i la revisió del sistema de finançament al desembre del 2009. Totes dues lleis les va votar en contra el Partit Popular, inclús va recórrer l’Estatut davant el Tribunal Constitucional de manera bel•ligerant i amb les conseqüències prou conegudes per tothom. Convergència i Unió tampoc va votar el nou finançament, al crit de que estàvem davant l’assassinat de l’Estatut.
Doncs bé, d’allò que el Sr. Sánchez Llibre n’anomenava l’assassinat de l’Estatut en va sortir una llei de finançament que no només reconeixia més capacitat a la Generalitat sinó que les xifres eren notablement superiors al finançament de l’any 2001 que, oh causalitat!, CiU va pactar amb el govern del Sr. Aznar, i avui ens trobem a CiU un altre cop al front de la Generalitat amb el discurs habitual de la coalició nacionalista: victimisme, incapacitat de negociació i a la recerca de l’enemic exterior que permeti amagar les seves carències.
Al mateix temps, la coalició es declara compromesa, i això l’honora, amb el compromís del govern espanyol per fer front a les dificultats econòmiques i els conseqüents compromisos internacionals, principalment amb la Unió Europea. Així doncs, han recolzat i han pactat en la majoria de les ocasions les mesures de reducció del dèficit, de reforma del mercat laboral, etc. Val a dir també que això no els ha impedit compatibilitzar, un cop més, el doble discurs. Mentre ajuda a empènyer en la línia correcta l’austeritat i la contenció del dèficit, vota una setmana rera l’altra amb el PP iniciatives que comporten més despesa, i el que és més greu comporten menys ingressos, en una línia, aquesta si coherent, de rebaixar impostos a aquells que més tenen, és a dir, als seus i en detriment de les aportacions que l’Estat ha de fer a la Generalitat.
Però aquesta contradicció no afecta només a CiU, perjudica a tots els ciutadans de Catalunya que per aquesta via perden l’oportunitat de conèixer les xifres reals i fer-ne la valoració correcta. No sabem si aquesta és la intenció però ells no poden al•legar ignorància, perquè saben, i esta publicat, que el famós Fons de Competitivitat va ser una aportació del Conseller Castells a la Llei de Finançament a fi i efecte que Catalunya tingués assegurats ingressos per sobre la mitja estatal, cal recordar que a aquest acord s’hi van sumar entusiàsticament altres Comunitats Autònomes. Esta dit públicament en el Senat, pel President Zapatero que per aquesta via, Catalunya percebrà 2.730 milions d’euros més el 2011, 3.300 milions el 2012 i 3.900 al 2.013. Consta en el Diari de Sessions l’agraïment del Senador Vilajoana per la informació.
Altra cosa és quan la qüestió es centra en els anys 2009 i 2010. Per aquells anys, en compliment de la Llei, els dos governs del Sr. Montilla i el Sr. Zapatero van pactar bestretes del 70% i del 85%, que es liquidaran dins el termini de dos anys de finalitzar els exercicis fiscals corresponents. Per tant, estem dins els terminis establerts. El govern de Madrid, en aquest sentit, avui no ens deu un euro. I no ho diem només nosaltres, ho diu el Sr. Duran Lleida que en la seva carta als militants del 29 d’Abril diu textualment: “cal recordar que el pagament del Fons de Competitivitat és optatiu i no obligatori fins el 2013”.
El Sr. Duran diu això perquè sap, com tothom, que els anys 2009 i 2010 operen sobre el finançament anterior i l’any actual opera sobre el nou finançament que ja esta plenament vigent i operatiu al 100%. El primer permetia les bestretes, cosa que no és el cas de l’actual. Per tant, quan des de CiU es reclama una nova bestreta per l’any 2011 saben que estan pura i simplement enredant.
Però no serem els socialistes els que no estiguem al costat del Govern de Catalunya quan reclami millores pels nostres ciutadans, sabem com n’és de dur treballar en aquesta línia amb el principal partit de l’oposició posant pals a les rodes com va fer CiU en els 8 anys darrers, per això ens hem posicionat de manera nítida en la defensa d’allò que nosaltres varem aconseguir, d’allò que varem saber negociar i de tots els aspectes que la Llei contempla, el que no farem és enganyar els ciutadans i participar de la “comèdia d’enredo” en que pretén col•locar-nos CiU, amb l’ajut interessat del PP, per qüestions que poc tenen a veure amb Catalunya. I mentrestant Catalunya sense pressupostos i amb un pla ocult de retallades.
La Generalitat va tenir el nostre recolzament en el Senat, a canvi hem rebut el seu despreci i menyspreu i no han estat capaços de posar-se a treballar en la negociació amb el govern central, i ara pretenen un cop més fer escarafalls i focs d’encenall en el Congrés dels Diputats. Amb nosaltres en aquesta línia que no hi comptin. No s’ho mereix Catalunya ni s’ho mereix la política. Els hi fem una proposta: que el dimarts vinent acceptin en el Congrés l’oferta de diàleg i negociació per aconseguir els compromisos de la Llei. Si no ho volen, ells en seran els responsables i es tornaran a col•locar a la vora i del bracet d’aquells com el PP que només utilitzen Catalunya per treure vots en altres llocs i per crispar la nostra convivència.
Tere Cunillera i Mestres
Félix Larrosa Piqué
Josep Mª Batllé Farrán
Maria Burgués Bargues
Parlamentaris del PSC al Congrés dels Diputats i al Senat