ARTICLE D' OPINIÓ DIARI DE TERRASSA

Cuba: un passaport al turisme mediàtic

Aquests dies hem assistit a un penós espectacle mediàtic, que té més de comèdia que de política exterior o humanitària. Una delegació de dones de CiU, entre les quals hi havia una terrassenca, va tenir la gran pensada d’anar a Cuba per veure si muntaven un sarau que les catapultés a la fama. Ni que només fos cinc minuts. Ja han obtingut el seu moment de glòria: han sortit a totes les teles, tots els diaris, totes les ràdios. Se suposava que l’objectiu era solidaritzar-se amb els grups d’oposició al règim castrista, però hi ha maneres i maneres de fer-ho. Es pot treballar discretament, intel.ligentment, per ajudar els cubans a fer la transició cap a la democràcia i les llibertats, o utilitzar-los per fer campanya a Catalunya.
No han fet altra cosa que això. Provocar la resposta de les autoritats, desmesurada als ulls dels demòcrates. Manipular l’oposició cubana, que al final ha quedat en segon terme al costat de tot el rebombori organitzat. I, això sí, organitzar un numeret molt atractiu per als mitjans de comunicació, tot i que no passa de ser una anècdota.
Deia al principi que hi ha altres maneres de fer política exterior, de comprometre’s i treballar per la llibertat, per la democràcia i de projectar una imatge internacional seriosa del nostre país. La política exterior del govern Zapatero n’és un exemple. Amb menys cops d’efecte mediàtics, però amb una intensa agenda de treball en la que destaca l’Aliança de Civilitzacions com a estratègia global en favor de la pau al món, o el retorn d’Espanya al nucli dur de la Unió Europea, després dels somnis imperials i bèl.lics de l’anterior govern del PP, que no va passar mai de ser un soci de segona per al president Bush. O actuacions en matèria de cooperació internacional en la lluita contra el terrorisme, a més d’actuacions estratègiques i respectuoses per afavorir la transició democràtica a Cuba o el progrés econòmic, polític i social d’Hispanoamèrica.
Són diferents estils, en efecte: el treball seriós i constant o el show mediàtic. Un dóna fruits a llarg termini, l’altre no és més que un castell de focs a major glòria de les protagonistes. Em permetré explicar un altre exemple: fa unes setmanes, un pilot d’aviació terrassenc va ser detingut al Txad i l’administració exterior espanyola, en col.laboració amb la francesa, es va posar en marxa per resoldre ràpidament la situació. L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va estar en permanent contacte amb la família i amb el ministeri d’Afers Exteriors, per contribuir a què aquest pilot recuperés la seva llibertat i tornés a casa. L’alcalde va optar per mantenir-se en un segon pla i fer la tasca que li tocava amb la màxima discreció i eficàcia. Es un exemple més dels diferents estils que apuntava al començament: l’estil dels governs socialistes, locals, autonòmics o el central, és un altre. Hi ha qui pensa que no fem prou soroll, però com a diputada que ha pogut viure una legislatura sencera des del Congrés, crec que a aquest país ja en tenim massa, de soroll. Es tracta de fer feina. Ben feta, amb rigor, amb eficàcia, amb compromís social amb les persones. Feina per a les persones, per a totes. I quan vinguin les eleccions, que els ciutadans i ciutadanes jutgin i triin.
Estic convençuda que el mes de març una gran majoria apostarà per continuar eixamplant les llibertats i el benestar, per progressar, i que premiarà la feina ben feta i no els espectacles mediàtics.