Avui em costa començar a escriure, no tinc clar que voldria transmetre. Hi ha tantes coses que voldria expressar, començant pel meu estat d’ànim. Sent una setmana normal fent la feina que com a diputada que em pertoca fer i intentant sobreviure a aquest món polític que és el Congres dels Diputats, on les “broncas” hi són a diari. No és el meu estil ni el de molts dels diputats de la cambra, almenys els que jo parlo cada dia. Em preocupa aquest ambient de crispació. Crec sincerament que no fem cap favor a la democràcia. El que s’està engendrant és odi, això comporta molts perills no solament per la convivència entre les persones, sinó que també crea inseguretat i la sensació que tot és un desastre.
Res és objectiu tot es relativitza, ja poden ser bones les dades econòmiques, també hi poden haver avanços en el terreny social, em refereixo a la nova llei d’ autonomia personal que és un gran avanç social. En aquesta legislatura s’ha treballat de valent, la prova són les moltes les lleis que hem aprovat o les que estan en procés de tramitació però totes aquestes millores no es coneixen ja que la majoria dels mitjans de comunicació de Madrid sembla que en lloc d’informar els hi agradi fer solament soroll dels temes més controvertits. Això desprès es viu al carrer, ja vam patir aquest efecte durant la tramitació de l’Estatut, va ser molt dur encara que desprès diguin que no n’hi ha per tant.
Tinc l’esperança que el sentit comú de la gent, sàpiga discernir entre la veritat i la demagògia.
La poesia es quelcom més per mi i com us vaig dir llegir-la m’ajuda a anar endavant, avui he triat aquestes dugués. No coneixia l’autora d’ aquests versos però els he trobat per internet i expressen el meu sentir.
http://www.poesia-inter.net/indexcont.htm
NO RENUNCIO
Tendría que acostumbrarme a la costumbre,
aquella que obliga y se disfraza de reposo.
Tendría que enmudecer mis ideas.
Tendría que declarar desierta mi voluntad,
tendría que bajar los brazos, atar sus manos.
Tendría que retroceder hasta mis otros pasos.
Pero mi voluntad y mi palabra son una.
No transo ni vendo respuestas falsas,
No entrego lo que es fiel a mí,
No renuncio a siglos de buenas intenciones.
No renuncio a ser.
6-3-2003
Amanda
He elegido este camino...
Mis ojos, aunque abiertos, no quisieron ver más,
al entorno lo borró mi razón,
como a los poblados, el alud.
He elegido este camino...
La impaciencia se ha vuelto esperanza,
la conciencia ha derrotado al miedo,
y camino acumulando sueños de edad madura.
5-5-2002
Amanda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada