L'altre dia la meva filla em va explicar el que li havia passat al meu net Jordi a l’escola, te sis anys i a la classe treballaven els diferents mitjans de transport. L’exercici consistia en dibuixar en que anaven a treballar els diferents integrants de la família del n en/a, el meu net va dibuixar a la seva mare i el seu pare amb el cotxe, la tieta amb tren i així va anar dibuixant a tota la família, l’últim dibuix va ser el de l’avia Dolors, quant la professora va passar pel seu costat, el nen estava dibuixant un avio.
La mestra li diu renyant-lo.-Jordi no cal que dibuixis tots els mitjans de transport.
El meu net li contesta.- Pero si l’avia agafa l’avio per anar a Madrid a treballar.
Sorpresa per part de la professora i li pregunta. -De que treballa la teva avia?
No se.- Li contesta el meu net.
Pel meu net es normal que jo cada setmana marxi a Madrid a treballar, però aquest fet tant corrent per la meva família no deixa de ser “estrany” o poc normal per la majoria de gent.
La meva reflexió davant d’aquest fet és defensá més la Llei d'Igualtat Solament la inclusió de més dones a llocs de responsabilitat, com més dones siguem més normal serà i la societat normalitza molt aviat qualsevol fet, si deixa de ser excepcional i passa a ser quotidià
http://http://www.mtas.es/igualdad/transversalidad/PROYECTO_LEY_IGUALDAD.pdf
1 comentari:
Per a mi no seria la primera reflexió l'associació del fet de una dona que viatja habitualment en avió amb la llei d'igualtat.
No estic en desacord, però la meva primera reflexió seria més aviat la d'una societat que considera grans triomfadors i dignes de tota admiració a aquells que estan disposats a passar la feina per davant de qualsevol altre aspecte de la seva vida, especialment la familia, la qual és considerada com un llast i un lligam que no permet aquesta ansiada mobilitat o llibertat, de la qual l'avió n'és el seu símbol més evident.
Em consta que no és el cas concret. Però si és la primera reflexió que a mi em vé al cap. Per bé que si a més la persona és àvia (dona), el fet pot resultar més sorpresiu encara. Com a mínim la imatge social que se'n despren és la d'una dona que deixa absolutament de banda consideracions personals i familiars, cosa que no es pensaria si el subjecte fos avi. En aquest punt estic completament d'acord.
Qui rollo li ha sortit al pare del net...;-)
Publica un comentari a l'entrada