LA POLÍTICA: GENT NORMAL

LA POLÍTICA: GENT NORMAL

Nosaltres els que ens dediquem a la política reivindiquem ser gent normal

Fa uns dies vaig assistir a les jornades que va organitzar la secretaria de la dona del PSC i el resultat és aquest espai de reflexió per poder compartir amb tothom qui vulgui, temes, pensaments, experiències o qualsevol altra cosa que es pugi discutir i/o dialogar.

Vull parlar de política i dels polítics/ques, de la feina que fem i debatre-la. Vaig arribar a la política activa “de gran”. M’explicaré. Havia treballat en el Pla Estratègic de la meva ciutat com a representant de la Universitat Politècnica de Catalunya. Treballar en els plantejaments d’aquell Pla i la manera de confeccionar-lo, oberta i participativa, definint les accions - amb molta il·lusió - de la línia Ciutat-Universitat, em va fer replantejar molts aspectes de la meva vida professional, obrint-me altres sensibilitats i interessos i, per primera vegada, vaig veure la importància de participar com a ciutadana en els afers de la ciutat.

No es estrany que desprès d’aquella experiència, quan l’alcalde d’aleshores, en Manel Royes, em va demanar que treballés amb ell i anés a les llistes del PSC a les eleccions municipals pensés “glups” quina responsabilitat, quins dubtes, quins... Però finalment les ganes i el repte de treballar en el Projecte Terrassa Ciutat Universitària guanyaren els dubtes i les pors.

I entro a la política amb un sol interès i objectiu: la millora de la ciutat a la que m’estimo i pertanyo, sobretot en temes universitaris i educatius. He de dir que mai m’he penedit de la meva decisió.

Com dirien - ha plogut molt des de llavors -. D’això en fa uns quants anys. El pas per la política municipal m’ha donat moltes satisfaccions però també molts mals de caps i disgustos. Com tota persona, hi haurà coses que hauré encertat i n’hi haurà que no. Però el balanç quant miro enrere crec, honestament, que és positiu.

La política és una professió que no deixa de tenir, com altres professions, la seva complexitat. Però avui dedicar-te a aquesta professió sent una persona normal és altament dur. Em refereixo a la imatge que es té de les persones que ens dediquem a la política. Sempre estem sota sospita de qualsevulla. La crítica sense fonament està a l’ordre del dia. Es generalitza el que és l’excepció. Qualsevol anècdota, si la fa un polític/a, es converteix en categoria. I com diu una amiga meva - palo si remas, palo si no remas -.

Segurament el nostre propi comportament, com a col·lectiu em refereixo, té molt a veure amb la fama que tenim. Però estic convençuda que hi ha altres interessos. Qui es beneficia del desprestigi de la política? Perquè no es parla i s’explica l’honestedat de milers de polítics/ques?. Perquè no es té en compte el valor d’un/a polític/a amenaçat/da? Perquè no es valora com ha avançat aquest país des de la democràcia?. I tantes i tantes coses que espero poder anar explicant.

Tot això em preocupa, perquè la política la fem persones, i moltes vegades quan et trobes en certes situacions creus “que no s’ho val”. I llavors llegeixo quelcom que m’ajudi a la reflexió i, com que m‘agrada molt la poesia, en trobo sempre alguna que expressa millor que jo el pensament i el sentiment. Aquest poema de Rudyard Kipling l’he triat per l’ocasió:

SI

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd, fent que en siguis el responsable;

si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,

deixant un lloc, també, per als seus dubtes;

si pots esperar i no cansar-te de l’espera,

o no mentir encara que et menteixin,

o no odiar encara que t’odiïn,

sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,

si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;

si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe

i tractar igual aquests dos impostors;

si...

Si voleu llegir la poesia complerta aquí en teniu el link:

http://perso.wanadoo.es/lipmic/Arreu/angl/kipling.htm

Llegir-la em dóna força per seguir i reivindicar, com fa l’autor de la poesia, Rudyard Kipling, ésser un home, en el meu cas una dona, una dona normal, encara que sigui política.

.