COMUNICAT

Benvolguts/des,

Per la present vull fer pública la meva decisió de no ser candidata del PSC per la Federació del Vallès Oest per a les properes Eleccions Generals del 20 de novembre.
Aquesta ha estat una decisió meditada i l’he pres perquè de més de 16 anys dedicats a la política, primer com a regidora a l’Ajuntament de Terrassa i posteriorment com a diputada al Congrés, crec que és el moment de deixar pas i de tornar a la Universitat. Dins el món de l’ensenyament se m’han plantejat projectes engrescadors que vull abordar amb força i il•lusió.

D’altra banda, m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per agrair al Partit dels Socialistes de Catalunya, en especial a l’agrupació del PSC Terrassa, la Federació del Vallès Oest i a la ciutadania, la confiança que han dipositat en mi tots aquests anys. Ha estat un orgull poder treballar en la primera línea política i d’ara en endavant ho continuaré fent, però com una militant més.

Sempre estaré a disposició del meu partit, de la ciutadania i de la meva comarca a la que estimo profundament.

Dolors Puig i Gasol

Informe de la Cotec

Ayer estuve en la presentación del informe COTEC, sobre Tecnología y Innovación en España.
Como cada año este informe, radiografía los principales problemas y tendencias de evolución del sistema español de innovación.
Aquí os tenéis el link ya que creo que es muy interesante, para promover estrategias de fomento del empleo.

http://www.cotec.es/index.php/pagina/publicaciones/novedades/show/id/945/titulo/informe-cotec-2011--tecnologia-e-innovacion-en-espana

Os recomiendo que leáis la opinión que tiene la sociedad española de los “empresarios” que son los generadores de empleo, de la poca cultura emprendedora de nuestra sociedad y por ultimo repasa nuestro sistema de formación, sobre todo la profesional.
Para mi son temas endémicos y que vienen de lejos y siempre me hago las mismas preguntas
¿Somos un país de pelotazo y premiamos lo fácil y el cutrerio? ¿Podemos cambiar?

Tengo mi “teoría” pero no es una respuesta a las preguntas.

El programa de MATADEPERA OBERTA

• La Matadepera que volem
  
  Volem potenciar el centre del poble com a eix vertebrador de Matadepera, apostar pel comerç, per la cultura i l’esport com a elements cabdals d’aquest centre. Eliminar la zona blava per facilitar que els veïns de les urbanitzacions puguin baixar més fàcilment al centre i aconseguirem que els joves es quedin, que trobin feina, habitatge i llocs d’oci, perquè siguin la veritable força del poble.
  
  
  I tot això ho farem d’una manera austera, gestionant els diners públics de forma eficient i fent el màxim amb el mínim possible.
  
  
  
  
  EL POBLE:
  
  Cultura
  
  Reactivarem el Consell Municipal de Cultura fent una taula de cultura integrada pels responsables de les activitats culturals que es fan al poble.


• Donarem suport a les entitats perquè tornin a ser el motor de la vida cultural del poble.
  Reactivarem el Casal de Cultura i el seu bar com un punt central de la vida cultural i associativa del poble.
  Potenciarem activitats que reflecteixin la cultura popular de Matadepera al llarg dels anys.
  Posarem un panell d’anuncis culturals a la rotonda de Can Candi per informar a les persones que viuen a la part nord de Matadepera.
  Farem un espai a Can Vinyès on es pugin dur a terme activitats culturals a l’aire lliure, en un lloc on no es molesta a ningú.
  Facilitarem l’accés dels alumnes de la nova escola de música a les diferents activitats musicals que es fan al poble.
  Acabarem l’auditori municipal i l’omplirem de contingut.
  Negociarem per aconseguir un espai per Matadepera a Canal Terrassa Vallès.
  
  Esports i lleure
  
  Potenciarem l’hoquei amb un nou camp per al Matadepera 88. Així alleugeriríem el pavelló poliesportiu que ara està saturat.
  Organitzarem activitats esportives per a discapacitats.
  Treballarem per aconseguir una piscina municipal coberta perquè pugui ser utilitzada al llarg de tot l’any.
  Aconseguirem un gimnàs municipal ben equipat.
  Construirem 4 pistes de pàdel.
  Oferirem als adolescents i joves espais i zones d’esbarjo a la seva mida i amb la seva participació.
  Crearem una oferta de lleure lligada al nostre entorn natural per als nostres veïns i pels visitants.
  
  Mobilitat
  
  Proposem un poble sense barreres, accessible, on els desplaçaments es puguin fer amb el màxim d’autonomia i seguretat.
  Recuperarem la zona de vianants per a les persones.
  Volem itineraris segurs entre els diferents espais de trobada del poble, que es puguin fer a peu, en bicicleta o patinet. Posarem especial accent en els que comuniquen amb les escoles.
  Cercarem subvencions per construir un pont d’entrada Cavall Bernat / Avinguda Rocafort.
  Intentarem la millora de les comunicacions amb la comarca: Terrassa, Sabadell, més freqüència dels autobusos, i arribada del Metro del Vallès.
  
  Urbanisme
  
  Reforçarem l’enllumenat públic i renovarem el més deficient, complint amb la normativa anti-contaminació lumínica.
  Negociarem un acord municipal amb les companyies subministradores per millorar les xarxes de llum, aigua i telefonia.
  Ampliarem les voreres on sigui possible.
  Farem una programació plurianual i millorarem la pavimentació dels carrers i la conservació de les voreres.
  Utilitzarem plantes autòctones per a la jardineria municipal.
  Preservarem i posarem en valor el patrimoni arquitectònic, històric i artístic de Matadepera.
  
  Comerç
  
  Potenciarem el comerç de qualitat i proximitat que faci poble i reforci la seva vitalitat.
  Treballarem conjuntament amb l’Associació de Comerciants per fixar polítiques de promoció del comerç que facin del centre de Matadepera un pol d’atracció.
  Facilitarem l’accés als comerços, sobre tot als veïns de les urbanitzacions, eliminant la zona blava, ampliant les voreres i fent respectar la zona de vianants.
  Reforçarem la identitat del casc antic, la zona de vianants i el seu caràcter comercial on anar a passejar i comprar.
  
  EL PARC:
  
  Farem que es netegin camins, boscos i torrenteres, per evitar incendis i aiguats.
  Aproparem el parc a la població, tot connectant els espais verds del poble amb el parc, perquè tots en puguem gaudir i ens el fem nostre.
  Recuperarem els terrenys del camp de golf per a ús i esbarjo de tots els matadeperencs.
  Farem campanyes divulgatives per conèixer el nostre medi natural.
  Volem un parc on puguem passejar per camins ben senyalitzats.
  Intentarem l’ampliació del parc per preservar la Costa del Tet i el Montrodon.
  Garantirem l’ús públic del Camí dels Monjos.
  Crearem una escola de jardineria aprofitant el nostre entorn.
  Incentivarem l’ús de la biomassa com a recurs i fomentarem la creació d’empreses de turisme de natura, rural i ecològic.
  
  LES PERSONES:
  
  Infants
  
  Millorarem i farem nous espais on organitzarem activitats d’oci per als infants.
  Recuperarem espais naturals propers al poble, com ara el bosc de les farigoles, perquè els infants puguin gaudir de la natura fàcilment.
  Millorarem els camins in senders perquè els nens es puguin desplaçar de manera segura pel poble.
  
  Els joves
  
  Hem d’aconseguir que els joves puguin tenir opcions de realitzar la seva vida al poble, amb possibilitats de treball, d’habitatge i de lleure. Per això facilitarem:
  L’accés al treball dels joves i no tan joves establint convenis de col·laboració amb el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya).
  L’accés a l’habitatge a un preu adequat a les rendes dels qui estan començant la seva vida laboral.
  Que els joves tinguin un local adequat on poder desenvolupar activitats del seu interès i gestionades per ells.
  
  Gent gran
  
  Proposarem activitats obertes a tothom, on també a les persones grans pugin participar de manera activa.
  Recolzarem les iniciatives de la gent gran donant-los-hi suport econòmic i organitzatiu.
  Proporcionarem cursos de risoteràpia i musicoteràpia i seguirem amb els cursos per reforçar la memòria, per millorar el seu benestar.
  Eliminarem obstacles i barreres arquitectòniques que van en cadira de rodes, crosses, bastó: voreres, arbres que envaeixen les voreres i enrajolats deficients.
  Establirem un lligam entre el CAP (metges, infermeres i assistent social) i l’Ajuntament per a poder fer accions que millorin les necessitats de les persones grans.
  Vetllarem pel compliment de la Llei de la Dependència a Matadepera.
  Farem un circuit de passeig per a les persones grans, des del carrer St. Joan fins a la font de Can Vinyès. En aquest circuit es podrien instal·lar aparells gimnàstics individuals.
  Donarem suport a la magnífica tasca de voluntariat que fa la gent gran.
  
  EL MÓN:
  
  Farem que Matadepera estigui connectada al món, que l’accés a la telefonia, la televisió o internet no sigui un problema per a cap dels nostres ciutadans, tot aprofitant les últimes tecnologies.
  Procurarem que tots els ciutadans puguin utilitzar l’e-administració, l’administració electrònica que faciliti els tràmits amb l’Ajuntament des de casa.
  Apostem per una Matadepera 2.0, una Matadepera participativa, on tots els ciutadans puguin involucrar-se en els processos de gestió i presa de decisions del poble.
  Volem una Matadepera solidària amb els més necessitats, que col·labori amb les ONG’s del tercer i quart món.
  Incentivarem l’ús de vehicles elèctrics per evitar sorolls i contaminació, mitjançant una reducció de l’impost de circulació i posant punts de recàrrega elèctrica al poble.

DINERS I MITGES VERITATS

El famós Fons de competitivitat

Assumeixo totalment el següent text , escrit per els companys que signen al final


Catalunya té avui el millor sistema de finançament que ha tingut mai al llarg de la seva història, els números ho demostren, la realitat és molt evident i no és fruit de la causalitat. És fruit de l’esforç fet pels governs de la Generalitat presidits per Pasqual Maragall i José Montilla que van tenir la capacitat, l’empenta i l’èxit de la negociació amb el govern socialista espanyol encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero. Així varem aconseguir l’Estatut de l’any 2006 i la revisió del sistema de finançament al desembre del 2009. Totes dues lleis les va votar en contra el Partit Popular, inclús va recórrer l’Estatut davant el Tribunal Constitucional de manera bel•ligerant i amb les conseqüències prou conegudes per tothom. Convergència i Unió tampoc va votar el nou finançament, al crit de que estàvem davant l’assassinat de l’Estatut.
Doncs bé, d’allò que el Sr. Sánchez Llibre n’anomenava l’assassinat de l’Estatut en va sortir una llei de finançament que no només reconeixia més capacitat a la Generalitat sinó que les xifres eren notablement superiors al finançament de l’any 2001 que, oh causalitat!, CiU va pactar amb el govern del Sr. Aznar, i avui ens trobem a CiU un altre cop al front de la Generalitat amb el discurs habitual de la coalició nacionalista: victimisme, incapacitat de negociació i a la recerca de l’enemic exterior que permeti amagar les seves carències.
Al mateix temps, la coalició es declara compromesa, i això l’honora, amb el compromís del govern espanyol per fer front a les dificultats econòmiques i els conseqüents compromisos internacionals, principalment amb la Unió Europea. Així doncs, han recolzat i han pactat en la majoria de les ocasions les mesures de reducció del dèficit, de reforma del mercat laboral, etc. Val a dir també que això no els ha impedit compatibilitzar, un cop més, el doble discurs. Mentre ajuda a empènyer en la línia correcta l’austeritat i la contenció del dèficit, vota una setmana rera l’altra amb el PP iniciatives que comporten més despesa, i el que és més greu comporten menys ingressos, en una línia, aquesta si coherent, de rebaixar impostos a aquells que més tenen, és a dir, als seus i en detriment de les aportacions que l’Estat ha de fer a la Generalitat.
Però aquesta contradicció no afecta només a CiU, perjudica a tots els ciutadans de Catalunya que per aquesta via perden l’oportunitat de conèixer les xifres reals i fer-ne la valoració correcta. No sabem si aquesta és la intenció però ells no poden al•legar ignorància, perquè saben, i esta publicat, que el famós Fons de Competitivitat va ser una aportació del Conseller Castells a la Llei de Finançament a fi i efecte que Catalunya tingués assegurats ingressos per sobre la mitja estatal, cal recordar que a aquest acord s’hi van sumar entusiàsticament altres Comunitats Autònomes. Esta dit públicament en el Senat, pel President Zapatero que per aquesta via, Catalunya percebrà 2.730 milions d’euros més el 2011, 3.300 milions el 2012 i 3.900 al 2.013. Consta en el Diari de Sessions l’agraïment del Senador Vilajoana per la informació.
Altra cosa és quan la qüestió es centra en els anys 2009 i 2010. Per aquells anys, en compliment de la Llei, els dos governs del Sr. Montilla i el Sr. Zapatero van pactar bestretes del 70% i del 85%, que es liquidaran dins el termini de dos anys de finalitzar els exercicis fiscals corresponents. Per tant, estem dins els terminis establerts. El govern de Madrid, en aquest sentit, avui no ens deu un euro. I no ho diem només nosaltres, ho diu el Sr. Duran Lleida que en la seva carta als militants del 29 d’Abril diu textualment: “cal recordar que el pagament del Fons de Competitivitat és optatiu i no obligatori fins el 2013”.
El Sr. Duran diu això perquè sap, com tothom, que els anys 2009 i 2010 operen sobre el finançament anterior i l’any actual opera sobre el nou finançament que ja esta plenament vigent i operatiu al 100%. El primer permetia les bestretes, cosa que no és el cas de l’actual. Per tant, quan des de CiU es reclama una nova bestreta per l’any 2011 saben que estan pura i simplement enredant.
Però no serem els socialistes els que no estiguem al costat del Govern de Catalunya quan reclami millores pels nostres ciutadans, sabem com n’és de dur treballar en aquesta línia amb el principal partit de l’oposició posant pals a les rodes com va fer CiU en els 8 anys darrers, per això ens hem posicionat de manera nítida en la defensa d’allò que nosaltres varem aconseguir, d’allò que varem saber negociar i de tots els aspectes que la Llei contempla, el que no farem és enganyar els ciutadans i participar de la “comèdia d’enredo” en que pretén col•locar-nos CiU, amb l’ajut interessat del PP, per qüestions que poc tenen a veure amb Catalunya. I mentrestant Catalunya sense pressupostos i amb un pla ocult de retallades.
La Generalitat va tenir el nostre recolzament en el Senat, a canvi hem rebut el seu despreci i menyspreu i no han estat capaços de posar-se a treballar en la negociació amb el govern central, i ara pretenen un cop més fer escarafalls i focs d’encenall en el Congrés dels Diputats. Amb nosaltres en aquesta línia que no hi comptin. No s’ho mereix Catalunya ni s’ho mereix la política. Els hi fem una proposta: que el dimarts vinent acceptin en el Congrés l’oferta de diàleg i negociació per aconseguir els compromisos de la Llei. Si no ho volen, ells en seran els responsables i es tornaran a col•locar a la vora i del bracet d’aquells com el PP que només utilitzen Catalunya per treure vots en altres llocs i per crispar la nostra convivència.
Tere Cunillera i Mestres
Félix Larrosa Piqué
Josep Mª Batllé Farrán
Maria Burgués Bargues
Parlamentaris del PSC al Congrés dels Diputats i al Senat

Terrassa, un exemple en ciència i innovació

Recentment, Terrassa ha estat guardonada pel Govern Central amb el títol de “Ciutat de la Ciència i la Innovació”. Un reconeixement que posa de manifest la tasca que ha dut a terme el municipi en aquests dos àmbits.

I és que en els darrers anys, Terrassa ha treballat durament per potenciar i impulsar un nou model productiu basat en el coneixement. De fet, la dura crisi econòmica que estem vivint ens ha deixat ben clar que la inversió immobiliària no genera un creixement estable ni saludable.
Com diu l’exministre, Joan Majó en el seu blog: “Catalunya necessita una nova passa endavant en la creació i la utilització del coneixement com a eina per assegurar el futur benestar dels ciutadans”. La riquesa real d’un país s’acabarà determinant per la quantitat d’activitat econòmica que tingui amb valor afegit i això vol dir que ens cal invertir més en ciència, recerca i innovació.

Seguint les línies estratègiques del Pla d’Innovació que va signar l’Ajuntament, Terrassa ha iniciat un camí molt important en aquesta direcció, n’és un bon exemple el nou Parc Orbital 40. Un complex empresarial, basat en la societat del coneixement i ubicat a l’antic Hospital del Tòrax. Un espai que ja és un destacat pols econòmic a la nostra ciutat. Nombroses empreses s’han començat a instal•lar a les noves dependències del Parc Audiovisual de Catalunya i actualment el PAC acull diversos projectes com gravacions de sèries, anuncis i fins i tot pel•lícules. A més, l’Orbital 40 també engloba el Centre d’Investigació i Recerca Leitat i, segons està previst, en un futur també acollirà un edifici destinat a usos universitaris. Tot i que alguns grups a l’oposició, i especialment Convergència i Unió, carreguin sovint contra aquest projecte al•legant que no és rentable, l’Ajuntament de Terrassa no defalleix i continua apostant clarament per l’originalitat, pels nous emprenedors i per la innovació, ja que aquest és el camí que hem de seguir per aconseguir canviar el nostre model econòmic. Només amb idees com aquesta, Catalunya tornarà a liderar l’economia del país i resulta lamentable que un determinat grup polític valori l’Orbital 40 només pels seus comptes de resultats, aquesta és la visió estreta de CIU.

Des del Partit dels Socialistes de Catalunya sempre hem defensat el progrés com una de les vies principals per aconseguir el benestar social. Avui, progressar significa innovar i crear noves oportunitats. Per nosaltres, el principal és augmentar els llocs de treball i millorar l’ocupació de la nostra ciutat i del nostre país.

El PSC, amb les polítiques que aplica, aposta per la formació per tal d’oferir l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment en un marc laboral més ric, on es valorin les activitats que generin valor afegit. Un objectiu que, de forma implícita també aposta per aconseguir un bon planter de professionals que garanteixin un nivell de qualitat en l’àmbit ocupacional del nostre país.

1 PSC Terrassa.avi

Què va passar el passat dimarts al Congrés?

Aquest dimarts, el Congrés ha donat llum verda a la nova Llei d’economia sostenible, que conté més de 150 articles i disposicions addicionals, de les qual totes s’han aprovat excepte una: l’anomenada “llei Sinde”.

Aquesta normativa representa una important tasca legislativa de la qual crec que cal destacar dos punts:

D’una banda, la cambra va aprovar amb un total consens la nova Llei del Tercer Sector, que estableix les bases per a un sector econòmic que actualment engloba unes 52.000 i una facturació de 102 milions d’euros (un 10% del PIB).

La nova llei delimita què és l’economia social, quines són les empreses que la formen i quins són els seus objectius. Segons la normativa aprovada pel Congrés, l’economia social és “progrés, és cohesió social, és democràcia econòmica”. Per això, el redactat de la Llei integra expressament a cooperatives, mutualitats, societats laborals, fundacions amb activitat de mercat, empreses d’inserció laboral i altres entitats singulars com ara la ONCE.

Així doncs, la nova Llei crea un marc general que dóna sentit al conjunt des d’un punt de vista social, econòmic i polític. La normativa aposta clarament pels nous models productius responsables amb la societat, prima les persones per davant del capital i situa l’autoorganització com un element clau per al creixement personal i col•lectiu.

A més, el Congrés dels Diputats també ha donat llum verda amb un ampli suport a la nova Llei de Seguretat Aèria. Una normativa que estableix nous criteris per a la prevenció de riscos i per la millora de les condicions de seguretat operacional en els aeroports.

La nova Llei estableix un sistema de captació, recopilació, processament, intercanvi i anàlisi de tota la informació rellevant sobre la seguretat operacional, la adopció i el seguiment de mesures mitigadores del risc i la promoció de la seguretat. A més, la normativa que hem aprovat millorarà la identificació de tots aquells esdeveniments precursors d’accidents aeris i, per tant, reforçarà els nivells de seguretat.

En definitiva, es tracta d’una normativa molt tècnica que si voleu podem comentar més extensament en el meu bloc.

Però abans d’acabar, un cop més voldria denunciar que en els mitjans de comunicació la tasca del Congrés es redueixi a temes importants, però no vitals per a la població. Els diputats fem molta i bona feina, les dues lleis de les que us he parlat en són un bon exemple però són molt pocs els mitjans de comunicació que n’han parlat. Suposo que ven molt més el conflicte creat entorn a l’anomenada “Llei Sinde”... que hi farem!!

El futur dels controladors

Avui dimarts, el ministre Blanco ha informat al Congrés de les actuacions i decisions que ha pres el Govern en relació a la reforma estructural del sector de la navegació aèria. El Ministre ha anunciat que el Govern mantindrà l’Estat d’alarma durant quinze dies més per tal d’assegurar una vacances d’hivern tranquil•les. A més, José Blanco ha volgut destacar el bon comportament i el civisme dels passatgers que es van veure afectats pels controladors que van abandonar el seu lloc de treball el passat dia 4 de desembre.

Tot i així, crec que l’experiència viscuda aquests darrers dies mereix algunes constatacions. Després de la situació crítica viscuda als aeroports de tot el país, després de perjudicar a més de 600 mil ciutadans i ciutadanes, el sector del controladors hauria de reflexionar entorn a la seva realitat laboral. Els i les professionals d’aquest àmbit haurien d’entendre que són “Treballadors Privilegiats” gaudeixen d’unes condicions laborals immillorables, que avui són excepcionals a la resta d’Europa: tan pel que fa als horaris com als sous. Els controladors han de ser conscients que per mantenir el seu nivell salarial, les taxes de navegació aèria d’Espanya són les més elevades d’Europa.

La difícil situació econòmica que viu el país ha obligat al Govern a adoptar mesures d’austeritat i a reduir els sous dels treballadors públics, entre altres actuacions. I, per la seva banda, una part important de la ciutadania també ha hagut de prendre mesures per tal de poder arribar a final de mes i adaptar-se al nou context econòmic. En un moment en que qui més qui menys es veu obligat a “apretar-se el cinturó” el sector dels controladors espanyols exigeixen un augment de sou escandalós. No senten vergonya? Què és el que volen?

Com a diputada al Congrés, els demanaria a tots aquests professionals que actuïn com a tals i siguin responsables a l’hora de determinar les condicions laborals, ja que el Govern pretén equiparar-los i no claudicarà davant el xantatge. La seva responsabilitat ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies i han de tocar de peus a terra. El conveni que tenien fins ara i que, cal recordar-ho, es va signar mentre el Partit Popular era al poder, ens a portat fins on som ara, sous alts i poca productivitat. Les Tases de Navegació Aèria del Estat Espanyol són les més altes d’Europa no així les Tases Aeroportuàries, que són molt baixes.

Ara és necessari mirar cap a Europa i establir a Espanya uns criteris laborals, salarials i de productivitat que s’equiparin als dels controladors de la resta de països de la Unió Europea.

Per qualsevol pregunta, per saber-ne més o que tingueu-ho inquietuds que vulgueu compartir, us podeu adreçar a mi a través del meu bloc (http://dolorspuiggasol.blogspot.com ) o del meu facebook.